Brasil està protagonitzant en aquests mesos un seguiment internacional sense precedents i existeix un cert consens segons el qual el país, envejat fins ara internacionalment, viu una mena d’esquizofrènia, la qual els analistes estan tractant d’explicar. La societat va aprofitar els focus informatius del Mundial de futbol, al marge de les milionàries inversions en infraestructures i en fastos, per a protagonitzar clamoroses protestes al carrer, primer en les riques ciutats de São Paulo i Rio i, després, fent-se extensives a tot el país.
Malgrat que l’economia brasilera continua essent la major de l’hemisferi Sud, la sisena major del món per renda nacional bàsica i tot i haver aconseguit un reconeixement dels nous actors d’un món multipolar, d’haver reduït la pobresa i d’haver consolidat la democràcia, la pujada del preu dels transports públics va ser l’espoleta que va aglutinar sobretot la població jove.
Els pobres arribats a una nova classe mitjana han pres consciència dels drets de ciutadania i exigeixen dignitat en els serveis. Ja no només educació, sinó escoles amb recursos de qualitat. No solament que es construeixin hospitals, sinó sanitat sense esperes ni falta de mitjans. Universitats modernes, vives, que formin a professionals amb capacitat de crítica. Una democràcia sense polítics corruptes que creixin gràcies als malbarataments de les obres i fastos públics i on les administracions tinguin vigilància de contrapoders i rendició de comptes. Volen un Brasil millor, res més del que estem demanant per a les nostres societats a la vella Europa.
La ciutadania brasilera és considerada multiètnica, ja que està formada per descendents d’europeus, indígenes, africans i asiàtics. Segueix sent el país amb major nombre de persones catòliques nominals del món, encara que cada vegada és més palpable la influència pública de les Esglésies evangèliques. Els partits que hi estan vinculats conformen, en certa manera, el tercer grup parlamentari després del partit centrista PMBD i del Partit del Treball, de la presidenta Dilma Rousseff, que ja ha anunciat que es presentarà a la reelecció en les eleccions generals d’octubre de 2014. Sembla que les xarxes socials seran clau a l’hora de captar l’atenció d’un electorat jove i molt activista en les millores que requereix el país.
