Ja ha conclòs la primera part del Sínode extraordinari dels bisbes sobre la Família, el primer gran esdeveniment convocat pel papa Francesc. El resum de les reunions ha estat aprovat amb placet pels assistents al sínode, tot i amb desacords en alguns dels punts més polèmics. El document final llança llums i parla sense grans embuts de cohabitació i matrimonis civils. Posa l’accent en les relacions caracteritzades per «profund afecte» i per «capacitat de passar proves», es fixa en l’amor i en el patiment més que en la norma i la lletra.
Per tenir conclusions caldrà esperar encara l’any vinent, quan es tornin a reunir els pares sinodalsi es materialitzin les idees que aquest any s’han debatut. Els propers mesos seran un temps per «madurar amb veritable discerniment espiritual les idees proposades i trobar solucions concretes a tantes dificultats i innombrables desafiaments que les famíles han d’enfrontar», tal i com va assenyalar el pontífex al discurs final del sínode.
Des que es va nomenar Francesc com a papa i es va començar a respirar un aire nou a alandar hem llançat una mirada d’esperança envers el Vaticà. Hem demanat que les paraules i els gestos trascendeixin i esdevinguin fets, en mesures pràctiques, en canvis necessaris. Semblava que trigaven a produir-se però fa l’efecte que, a la fi, estan arribant.
Mentrestant, hi ha qui nega la realitat, qui s’aferra a que el sínode no canviarà la doctrina sinó que tan sols llançarà tèbies propostes pastorals, qui es queda a l’immovilisme. Són temes majúsculs per a una Església enquistada en segles de foscor. Hi ha, fins i tot, rumors que es podrien estar desenvolupant complots contra el papa perquè la seva actitud no agrada en determinats cercles jeràrquics. «Sospitosament circula al Vaticà l’opinió que Francesc, en identificar-se més amb els cercles d’esquerra i allunyar-se dels de dreta, està vivint molt perillosament”, afirmava un informe publicat pel diari alemany Die Zeit.
No es tracta de dretes ni d’esquerres, sinó d’avançar i de mirar la realitat, les persones amb les seves vides i les seves lluites. Avançar a un pas que ja sembla trot i que d’aquí a uns mesos podrà anar, fins i tot, al galop. El que podem dir amb seguretat es allò del poema de Goethe -que no Don Quixot-: “els seus estridents lladrucs només són senyals que cavalquem”.
- Francisco, el primer milagro de Bergoglio - 10 de marzo de 2023
- Naufragio evitable en Calabria; decenas de muertes derivadas de la política migratoria de la UE - 27 de febrero de 2023
- Control y represión, único lenguaje del gobierno de Nicaragua - 21 de febrero de 2023
