Taizé torna per fi a l’Estat espanyol

La nit del 31 de desembre, durant la Trobada Europea de Taizé, el germà Alois -superior d’aquesta comunitat ecumènica- va anunciar als nois i noies reunits a Praga que la propera trobada europea de joves tindrà lloc en una ciutat que encara no ha organitzat mai aquest esdeveniment: València.

Es tracta d’una notícia inesperada i positiva, atès que feia més d’una dècada que la comunitat de Taizé no organitzava una Trobada Europea a Espanya (des de l’any 2000, que es va celebrar a Barcelona). La línia de la Conferència Episcopal Espanyola no semblava molt afí a aquest tipus d’espiritualitat i a la concepció profundament ecumènica que proposa la comunitat francesa. No obstant això, els últims nomenaments i la línia decididament dialogant del papa Francesc sembla que han marcat un canvi de tendència.

En rebre la notícia, el cardenal Antonio va expressar la seva «profunda gratitud» a la comunitat ecumènica de Taizé i ha animat els joves a participar de forma multitudinària. «Serà una trobada d’Església, una trobada d’unitat i de pregària per la unitat de tots els cristians i serà una trobada també que suposi un revulsiu dins la nostra Església valenciana per viure molt de prop el que des de Taizé ens arriba a tots «.

El cardenal va mostrar la disponibilitat de tota l’arxidiòcesi de València per acollir la trobada internacional de Taizé com a expressió que «som una Església que creu en Jesucrist, una Església unida, una Església que compleix el desig del Senyor que tots siguem un perquè el món cregui, perquè en creure és on està realment l’esperança «. Una bona notícia, sense cap mena de dubte, encara que té la contrapartida que una possible trobada a Madrid es veu una mica més llunyana.

Durant la trobada, el germà Alois també va anunciar que a l’abril anirà a Moscou amb alguns germans i un centenar de joves de diversos països, per celebrar en comunitat la festa de la resurrecció de Crist de la Pasqua ortodoxa. El viatge seguirà a Minsk i després, amb un segon grup de cent joves més, el germà Alois visitarà les comunitats cristianes de Kíev i de Lviv.

Pelegrinatge de confiança

Com cada any pels volts de les festes nadalenques, més de 30.000 persones van participar en aquesta edició de l’intens programa de la trobada europea a Praga. És la Peregrinació de confiança a través de la Terra, que té en la Trobada Europea el seu eix principal, però que també ha tingut edicions a l’Àfrica, l’Àsia, Amèrica Llatina i Oceania.

La convocatòria és el resultat de mesos de treball en què grups de persones voluntàries preparen la trobada a les parròquies de la ciutat d’acollida. Activitats, tallers i, sobretot, pregàries, es desenvolupen per tota la ciutat.

A Praga, els dies 30 i 31 de desembre, la participació en els tallers de reflexió va arribar a sobrepassar la capacitat d’acollida d’alguns llocs. L’actitud, les ganes de compartir i l’alegria no es van deixar vèncer per les baixes temperatures i la neu de l’Europa de l’Est.

La presència de milers de joves en disset esglésies del centre històric va oferir un bell testimoni al cor de la ciutat, enmig de la massa de turistes i dels propis habitants de Praga.

Propostes per a la comunió

Especialment per aquesta trobada, la comunitat de Taizé ha publicat el document Quatre propostes per cercar la comunió visible de tots els que estimen Crist, que dóna idees per portar a la pràctica la carta anual de la comunitat, un text que es publica des de Taizé tots els anys com a material de reflexió. Les propostes deixen entreveure el carisma de la comunitat ecumènica francesa amb claredat.

La primera d’elles és unir-se a la comunitat local que prega, perquè «en cada lloc, pot trobar-se una parcel•la d’aquesta gran comunitat, encara que sigui molt pobre», assenyala el text. «No és possible viure la fe en solitari. La fe neix quan hi ha una experiència de comunió, quan es descobreix que en Crist es troba la font d’una unitat sense fronteres».

La segona proposta consisteix en eixamplar l’amistat més enllà de les fronteres que ens limiten. Una crida a emprendre «actes de solidaritat -juntament amb els cristians de diferents afiliacions- i també amb persones que no comparteixen la nostra fe», compartir el compromís, la pregària, les vivències amb les persones que considerem diferents.

La tercera proposta és compartir i pregar regularment amb altres persones. N’hi ha que passen «pesades proves, abandonaments, solituds o bé l’aguda consciència de les injustícies al món fan de vegades gairebé impossible la fe en Déu» i la comunitat de Taizé ens convida a assumir amb aquestes persones el risc de la confiança.
L’última proposta va clarament a l’arrel de l’ecumenisme: «fer més visible la comunió entre tots els que estimen Crist». La invitació és a buscar la identitat comuna «quan les diferències semblen incompatibles, això no és una raó per allunyar-nos».

«Anem cap a aquells que són diferents, un altre grup, una altra parròquia, un altre moviment, una altra confessió, una comunitat cristiana d’immigrants. Fem visites, deixem-nos acollir, convidem. Apropem-nos junts cap a Crist en una oració senzilla, posem-nos «sota el mateix sostre» sense esperar que tot estigui plenament harmonitzat, anticipant així a la plena comunió «, aquesta és la invitació del germà Alois. Així de senzilla i així de revolucionària en un món com el nostre. Serà, per tant, tota una oportunitat que l’espiritualitat de Taizé arribi amb força a Espanya a través de la propera trobada, que se celebrarà a València del 28 desembre del 2015 al 2 de gener del 2016.