Maria verge

  • por

pag9_teologiaenpantuflas_web-2.jpgEn els països de tradició cristiana, el mes de desembre destaca de manera especial per la celebració del Nadal: el naixement de Jesús. Si ens atenem al pessebre o al Betlem, de tanta tradició a molts llocs, observarem de seguida que el lloc preferencial en el mateix l’ocupa el nadó, acompanyat per Josep i per Maria, la seva mare.

Els evangelistes donen poques referències sobre aquest fet, entre d’altres raons perquè no és intenció seva fer història, sinó presentar el Regne que aquest Jesús, ja adult, proclamaria durant la seva vida pública.

Tot i les poques referències històriques sobre el naixement i la infància de Jesús, és precisament l’evangelista Lluc qui ofereix, dins l’exigüitat, més detalls. És més, es remunta al moment en què Maria, una jove de Natzaret, li anuncia un «àngel» que ha estat escollida per a ésser la mare de Déu. El relat ja el coneixem de sobres, en tot cas el trobarem a Lc 1, 26-37, si és que volem tornar a llegir-lo una vegada més i, sobretot, a meditar-lo.

No entraré ara en explicacions o interpretacions bíbliques ni teològiques sobre aquest fet, perquè ja se n’ha escrit bastant. Vull senzillament posar de manifest la importància de Maria en la meva vida de fe, crec també que a la vida de fe de qualsevol persona cristiana, deixant de banda tot tipus de qüestions que no fan més que enfosquir en comptes d’aportar llum i claredat.

Des dels primers temps de cristianisme, Maria comença a ser cridada Maria Verge o, senzillament, la Verge, qüestió aquesta que perdura avui entre nosaltres, fins i tot per part de moltes persones indiferents o contràries al fet cristià. Molt poques vegades se la coneix com a Maria, a seques, o com a Maria de Natzaret; per a algunes persones això seria privar-la d’un atribut essencial.

Maria, una dona, sembla que és l’instrument, l’únic a través del qual Déu pot fer-se present en la història de la humanitat. El mateix Sant Pau diu en la carta als cristians i cristianes de Galàcia: «Nascut d’una dona i nascut sota la llei», com no podia ser d’una altra manera, evidentment. Per què, llavors, aquest afany a evitar la intervenció paternal de Josep en aquest cas, quan ens referim a la concepció de Jesús per part de Maria?

Deixant de banda les nombroses explicacions que s’hi han fet, jo em pregunto per què complicar tant les coses. Perquè, llavors, Déu, que ho pot tot, fins al fet que Jesús naixés de Maria «com un raig de sol que entra per un vidre sense trencar-lo ni tacar-lo», segons el catecisme del pare Astete, no ho va fer de manera directa, prescindint tant d’home dom de dona? Pot existir alguna cosa més bella que parir una criatura estimada i volguda? Per què, llavors, no pot ser igualment bell el fet d’engendrar-la?

Si ens endinsem una mica, veurem de seguida que en el rerefons hi ha una realitat poc grata, en molts casos força demonitzada, per part de molts sectors de l’Església com ara el fenomen de la sexualitat. Fa l’efecte que el fet d’engendrar una criatura per part d’un home i una dona fruit del seu amor, fruit en definitiva de Déu, perquè «Déu és amor» (1Jo 4,8) fos una cosa dolenta o, si més no, una mica de segona categoria o, com a mínim, fruit d’un amor esquitxat de concupiscència, origen d’allò que és pecaminós.
No entenc que la virginitat física, l’absència de relació sexual entre home i dona, sigui concebuda per part de l’Església oficial com al súmmum de la puresa. És més, em fa mal llegir en un llibre escrit pel fundador d’una institució catòlica que «El matrimoni és propi de la tropa». Sense pretendre jutjar ningú, m’atreviria a dir: “beneïda tropa, en tants moments!” Però, per la mateixa raó, es podria dir el contrari respecte als qui manen o als oficials.

No es tracta ara d’anar al diccionari a veure què definició dóna respecte a les paraules «verge” i “virginitat». No és qüestió de diccionaris, sinó d’experiència i de vida.
¿Maria és verge? És clar que sí. Estava disposada i disponible per tot el que pogués venir de part de Yahavé, sense reservar absolutament res per a ella. La seva ment i el seu cor estaven nets de tot, ja que no hi havia en ells ni prejudicis ni condicions. «Sóc l’esclava del Senyor», tant se val tota la resta!

És que si no hagués estat verge físicament, hagués significat que ella hauria estat menys mare i també Déu, menys Déu? Sense comentaris, com acostuma a dir-se normalment quan la resposta és més que evident.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.