Overtrails és un operador turístic espanyol i la seva tasca quotidiana consisteix, bàsicament, en organitzar viatges. Fins aquí, tot normal. Però Overtrails no és una operador turístic qualsevol: treballa amb una agència de cristians palestins establerta a Betlem, a través de la qual realitza peregrinacions coherents i justes.
Samer Kokaly i Jawad Musleh, els seus referents en aquell territori, expliquen que la majoria dels llocs sants a visitar per la cristiandat romanen legalment en territori palestí (Betlem, la Ciutat Vella de Jerusalem on es troba el Via Crucis original i el Sant Sepulcre; la Muntanya de les Oliveres…). D’altra banda, molts llocs sants no es visiten perquè estan fora de les rutes típiques traçades pels interessos que res tenen a veure amb el cristianisme (i que també es troben a Palestina). Exemples d’això són la tomba d’Abraham, a Hebron; Wadi Kelt, la vall que Jesús va utilitzar en múltiples ocasions per anar des de Jericó fins a Jerusalem; l’Església de Burqin, prop de Jenín (una de les més antigues de la Terra) on Jesús va guarir els leprosos; el pou de Jacob, a prop de Nabulus, on Jesús es va trobar amb la samaritana, etc.
Malgrat cada any milions de pelegrins i pelegrines es desplacen a Terra Santa, tots se’n van sense saber un fet fonamental: que els cristians i cristianes palestins existeixen. Per Kokaly i Musleh, que consideren que el cristianisme palestí és l’originari, una cosa és estar una hora a Betlem visitant l’església de la Nativitat i pujar després a l’autobús i una altra cosa ben diferent és que aquestes persones que han peregrinat fins el bressol de la seva fe puguin realitzar un viatge «complet», compartir amb alguns d’aquests «cristians originaris» una conversa, un passeig, un intercanvi d’experiències.
Tampoc no és menystenible l’aspecte econòmic: totes aquestes persones que pelegrinen també podrien contribuir al desenvolupament dels comerços, cafeteries i hotels de la zona si la seva visita estigués planificada amb una filosofia diferent. «Aquestes esglésies que tu visites com si fossin museus (l’Església de la Nativitat, per exemple) són les esglésies dels nostres barris», afirma Kokaly, «les que fem servir els diumenges per anar a missa des de fa 2000 anys». El seu comentari no estalvia reivindicacions: «Els que les hem preservat som nosaltres i, gràcies a això, les pots visitar tu avui».
Peregrinacions justes
És en aquest context que sorgeix la idea d’organitzar viatges diferents pels llocs de sempre, viatges que preservin alguns dels components més genuïns del pelegrinatge a través d’un diàleg intercultural sense perdre, per això, el caràcter turístic que també tenen. «No és el mateix que un guia t’expliqui l’any en què es va fer l’església i el seu autor, al fet que un cristià palestí et presenti l’església com ‘la seva església’ o que la senyora encarregada de regar les plantes i al senyor que guarda les seves Claus amablement et convidin a una tassa de te i una conversa», assenyala Musleh en aquest sentit. Per això, proposen el que ells anomenen «peregrinacions justes». En què consisteixen?
En una peregrinació justa la persona que guia el grup és un cristià palestí que forma part de la comunitat cristiana local i que coneix la tradició des de fa 2000 anys fins avui. La seva tasca consisteix en apropar aquesta comunitat als pelegrins i pelegrines cada vegada que tinguin ocasió i contestar obertament els dubtes i curiositats que sorgeixin en el grup.
Les persones que trien aquesta organització per realitzar el seu viatge, no només estaran coneixent la comunitat cristiana palestina, sinó que l’estaran recolzant a través de l’ús d’hotels, logística i infraestructura d’aquesta comunitat.
Els pelegrins i pelegrines tindran l’oportunitat de trobar-se amb un representant del Document Kairós, que els hi explicarà la situació del cristianisme i dels seus fidels a Terra Santa i a qui podran preguntar allò que vulguin.
A més, sempre que sigui possible, s’intenta clausurar el viatge amb un sopar-vetllada festiva a l’última nit, que reuneix el grup amb famílies cristianes locals que parlen castellà. Kokaly i Musleh ho tenen clar: «A tots ens agrada gaudir i passar-ho bé. I nosaltres som mediterranis, igual que els espanyols. Sembla mentida que amb tant en comú, amb amistats que serien tan fàcils de sorgir, es quedin sense una oportunitat per realitzar un viatge únicament amb la fi de veure pedres mortes».
Els cristians i cristianes de Palestina anhelen tenir l’oportunitat de demostrar la seva hospitalitat i de conèixer i compartir experiències amb persones d’arreu on la cristiandat ha arribat. Samer Kokaly afirma que, fins ara, l’experiència els està sorprenent per la gran afinitat que existeix entre totes dues parts i per les grans amistats que es formen. Tampoc no perd ocasió per assenyalar la vigència de la comunitat a la qual pertany, que és el marc en què s’inscriuen aquestes peregrinacions: “El cristianisme a Terra Santa no està mort, sinó ben viu. Tothom ve a veure roques antigues, però nosaltres som les roques vives del cristianisme».
Per a més informació:
www.overtrails.com/palestina
El document Kairós
El 2009 totes les comunitats cristianes de Terra Santa van signar l’anomenat Document Kairós (http://www.kairospalestine.ps/) per explicar, en primer lloc, que existeixen i, després, qui són, quants són, què fan, com són les seves vides a Terra Santa i què desitjarien de la resta de cristians i cristianes del món. Un dels seus apartats es dedica a la importància d’un pelegrinatge just en el qual es conegui la seva existència i es tendeixin ponts. Els viatges que Overtrails proposa s’han estructurat segons aquests principis.
- La justicia social pasa por una justicia fiscal - 29 de mayo de 2023
- Gasto militar y belicismo en España - 23 de mayo de 2023
- Mujeres adultas vulneradas en la iglesia - 18 de mayo de 2023
