“La lògica capitalista d’acumulació i dominació produeix violència”

  • por

pag14_movimientos_web-15.jpgCarmen Magallón Portolés és doctora en ciències físiques i diploma d’estudis avançats en filosofia. Dirigeix la Fundació Seminario de Investigación para la Paz de Saragossa i presideix la secció espanyola de la Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad. Els seus temes de treball són: la història de les dones en la ciència i les relacions entre gènere, ciència i cultura de pau. El seu últim llibre és Contar en el mundo. Una mirada sobre las relaciones internacionales desde las vidas de las mujeres.

On han anat a parar el pacifisme i la lluita antimilitarista?

Els ciutadans centren ara la seva preocupació en la crisi; l’augment de la precarietat de la vida i la feina, el retrocés dels drets socials i el deteriorament de les institucions. La situació ens agermana amb el patiment d’altres pobles, que segueixen mirant al model d’Europa; no hem d’abandonar la defensa de drets i serveis públics ni resignar-nos a que se’ns iguali a tots a la baixa. Part del mateix esforç, és conèixer i incidir en la situació internacional i que continuï l’activisme organitzat i solidari a favor de la pau i contra tota classe d’armes, nuclears o convencionals. La lògica capitalista d’acumulació i dominació no és una guerra a l’ús, però sí que produeix violència, atempta contra la pau i posa en perill la governança internacional. El paradigma dominant es mostra incapaç de trobar solucions. És precís ser conscient que segueix essent necessari treballar per la pau, que no és només absència de guerra; la pau només existeix si hi ha justícia, drets humans, desarmament, democràcia i desenvolupament.

Què ens ha ensenyat el moviment per la pau?

En el moviment per la pau hi ha una llarga i profunda experiència de resistència davant del sistema: al servei militar, a la despesa armamentística, als objectius militaristes, a l’opressió. Dins de les diferents sensibilitats que han crescut en el seu interior, entre elles la feminista, s’ha posat de manifest com posseeix molts trets d’excel•lència per a la participació, que són aplicables a altres moviments.

Quan va néixer el femnisme pacifista internacionalista?

El nacionsalisme feminista nasqué buscant aconseguir els mateixos drets que els homes. Sobretot el vot. L’Alianza por el Sufragio reunia, a principis del segle XX, a més de deu milions de dones. Però la I Guerra Mundial va dividir les sufragistes. Algunes decidiren donar suport als seus països en guerra, mentre la majoria decidí oposar-s’hi. La Liga Internacional de Mujeres por la Paz y la Libertad –WILPF amb les seves sigles en anglès- nasqué a l’Haia, l’abril de 1915, en el que fou el Primer Congrés Internacional de Dones. Hi van acudir dones de diferents ideologies i procedències: sindicalistes de diversos països, laboristes britàniques, treballadores agrícoles d’Hongria, protectores de nens d’Holanda o advocades d’EE.UU. Eren 300 dones visitants i observadores i 1.136 amb vot, que representaven unes 150 organitzacions de 12 països, beligerants i neutrals. Eren dones de classe mitjana, amb formació acadèmica, com Rosika Schwimmer (capaç de parlar nou idiomes) o Jane Adams (reformadora social nord-americana, Nobel de la Pau el 1931) que es van anar radicalitzant en conviure amb la pobresa. No només actuaren com a ambaixadores de pau rebudes per líders polítics de catorze països (entre ells el rei de Noruega, el president dels Estats Units i el papa) sinó que van lluitar contra l’esclavitud infantil, l’explotació laboral i les deficients condicions sanitàries de les famíies obreres. Gràcies a les seves propostes per a la creació d’organismes d’arbitratge internacional, la WILPF pot, d’alguna manera, considerar-se mare de les Nacions Unides.

Què suposa a la història la Liga Internacional de mujeres por la paz?

És l’expressió organitzada internacionalment d’un feminisme que concep que decidir sobre la pau i la guerra forma part de la igualtat. En néixer d’una divisió del sufragisme, des del començament quedà clar que la pau era una opció lliure per a les dones: no totes l’escullen, ni tot feminisme és pacifista. Va mostrar com, des d’una situació d’exclusió, poden emergir paradigmes i solucions noves; va mostrar la importància d’universalitzar l’experiència històrica de les dones, de no veure-les només com a víctimes, perquè això impedeix aprendre del potencial civilitzador de la seva experiència: cuidar i sostenir la vida, pensar i actuar per a oposar-se a la guerra, apropar a comunitats dividides i enfrontades, buscar solucions no militars a conflictes, lluitar contra la impunitat, donar suport a les que estan privades de llibertat i drets i aconseguir que el treball de base de les dones es tingui en compte en la presa de decisions de les institucions locals i internacionals.

Quines aportacions han fet amb les seves actituds i mètodes de treball?

Pensar lliurement, fora de les lògiques establertes, per a millorar el món. Saltar per sobre de barreres que divideixen grups enfrontats i establir ponts. Aprendre a buscar objectius comuns a partir de diferents ideologies, cultures i situacions de classe. Ser capaces de gestionar conflictes guiades per una “intel•ligència compassiva”, que consisteix en posar-se en el lloc de l’altre i no cessar fins col•locar els problemes en un altre punt. Treballar, alhora, a la base i al cim, portant les propostes de la base als llocs on es prenen les decisions. Valorar la incidència unint el treball local, nacional i internacional. Establir aliances entre organitzacions, líders i institucions. I resistir i persistir en el temps: gairebé 100 anys de treball, que es compliran el 2015.

Avancen les posicions anti-armamentístiques?

L’entrada en vigor d’un Tractat sobre el Comerç d’Armes, adoptat per primera vegada a l’Assemblea General de l’ONU el passat 2 d’abril (154 països a favor, entre ells Espanya, tres en contra i 23 abstencions) és un avenç important, tot i que encara és insuficient per al pacifisme, que persegueix el desarmament. El dret internacional humanitari ofereix una esperança, ja que la seva aplicació va permetre que les armes químiques, biològiques, mines antipersona i bombes de dispersió fossin prohibides com inhumanes per les convencions internacionals. Per aquesta via, assolint una “Voluntat Crítica” en la societat global, pot aconseguir-se la destrucció total de les armes nuclears, moltíssim més inhumanes que les esmentades. L’economia finançaritzada i les armes nuclears són totes dues cares de la moneda de la dominació.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.