Aconseguit!

  • por

pag14_movimientos1_web-12.jpgEl comerç de plàtans està més regulat que el de les armes convencionals. Així ens va. Cada minut mor una persona al món com a conseqüència de la violència armada. La proliferació de les armes convencionals, incloent les armes lleugeres i les seves municions, provoca que centenars de milers de persones perdin la vida cada any en conflictes armats o en la «violència quotidiana» instal·lada a tants llocs del món. A més, milions de persones són ferides, violades o reprimides. Dones que pateixen violència sexual, menors reclutats com a soldats, persones obligades a fugir de casa … sembla que el control de les armes hauria de ser una prioritat. No obstant això, han estat necessaris 20 anys d’intensa campanya, de constància i determinació, per arribar a la votació del passat 2 d’abril a la seu de les Nacions Unides a Nova York.

155 vots a favor

Una aclaparadora majoria de països van votar a favor del Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes (TCA). Tan sols 22 abstencions i tres vots en contra (els de Corea del Nord, Iran i Síria). És el primer pas. Els següents? El 3 de juny, el tractat s’obrirà a la signatura. Després comença el procés de ratificació a cada país. Entrarà en vigor una vegada que el ratifiquin 50 estats. No hi ha, per tant, temps per adormir-se, el treball continua… i continuarà perquè, quan entri en vigor, caldrà que, des de la societat, es vigili molt de prop la seva posada en marxa i el compliment d’allò que s’ha acordat.

I què és el que s’ha acordat? Amnistia Internacional, després d’analitzar minuciosament el text, considera que el tractat conté normes sòlides que ajudaran a protegir els drets humans. En concret, l’article 6 inclou prohibicions enèrgiques sobre transferències que alimentin el genocidi, els crims de guerra i els delictes de lesa humanitat. I l’article 7 obliga els Estats a analitzar el risc manifest de violacions greus de drets humans, incloses les execucions extrajudicials, la tortura i les desaparicions forçades, abans de donar llum verda a una transferència d’armes. L’organització de drets humans considera que, tot i que el tractat no és perfecte, suposa un gran avanç.

Aconseguir que el tractat sigui eficaç
pag14_movimientos2_web-9.jpg
Aquest és el gran repte, aconseguir que el text aprovat es tradueixi en un control efectiu del comerç d’armes, que salvi vides i redueixi la violència armada. Convé mirar enrere per comprendre com s’ha arribat fins aquí i extreure’n les claus que permetin seguir avançant.
Tot va començar el 1993. Aquell any, Brian Wood, d’Amnistia Internacional, va impulsar la idea i amb altres membres de l’organització va començar a treballar-hi juntament amb altres ONG i diversos advocats. En els anys següents es van anar sumant suports importants, entre els quals cal destacar el d’Oscar Arias, Desmond Tutu i altres guardonats amb el premi Nobel de la Pau.

El 2003 es va donar un gran salt, ja no hi havia marxa enrere. Amnistia Internacional, Oxfam Internacional (Intermón Oxfam a Espanya) i la Xarxa d’Acció Internacional contra les Armes Lleugeres (IANSA) van llançar en més d’un centenar de països la campanya Armes sota Control a favor d’un Tractat Internacional sobre el Comerç d’Armes. Els suports van créixer de manera imparable i es van començar a assolir posicions favorables per part de diferents països.

Una de les accions més emblemàtiques de la campanya va ser la iniciativa «Un Milió de Rostres», en què persones de tot el món van posar cara a la petició d’un Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes. Al juny de 2006 es va fer entrega al llavors secretari general de l’ONU, Kofi Annan, de la petició. A la fi d’aquest mateix any, 153 Estats van votar a l’Assemblea General de l’ONU a favor d’una resolució que demanava al secretari general que recaptés l’opinió dels Estats membres sobre la viabilitat i l’abast d’un tractat vinculant. La campanya Armes sota Control va decidir posar en marxa la seva pròpia consulta a la ciutadania amb més de cent actes de consulta popular a tot el món. Les accions dotadores de visibilitat a la campanya van ser acompanyades d’un intens treball de pressió política a nivell global i en els diferents estats.

És al desembre de 2009 quan finalment els Estats decideixen iniciar el camí cap al TCA. A l’Assemblea General d’aquell any, 153 Estats de l’ONU voten a favor de posar en marxa un procés que inclou cinc reunions preparatòries prèvies a una conferència de negociació del Tractat, que acorden celebrar al juliol de 2012.
pag14_movimientos3_web-5.jpg
El procés va seguir el seu curs i les organitzacions de la societat civil van continuar influint en ell per aconseguir un tractat que fos eficaç, però en la Conferència de 2012 no es va aconseguir l’acord final. Va ser necessària una nova conferència, del 18 al 28 de març de 2013, en la qual es va arribar a un acord però el bloqueig de tres països (Síria, Iran i Corea del Nord) va impedir que fos adoptat per consens. D’aquí va passar a l’Assemblea General de l’ONU, aprovant-se el 2 d’abril amb els vots d’aquests tres països en contra.

Lliçons d’un llarg procés

A ningú se li escapen els interessos que hi ha darrere del comerç d’armes. Interessos polítics, econòmics i industrials d’una banda i, de l’altra, aquells de qui estan acostumats a adquirir les armes amb facilitat. Cal sumar-hi, a aquest fet, que el tractat no és perfecte, té llacunes i els que compren i venen les armes ja estaran buscant les escletxes. Els 20 anys necessaris per acordar i aprovar el TCA auguren un camí difícil per a la seva posada en pràctica. Tampoc és una qüestió menor determinar quins mecanismes de vigilància i control del seu compliment s’arriben a posar en marxa.

En definitiva, alegria per l’aprovació del Tractat? Si. Però amb la convicció que només arribarà a ser eficaç si la societat està vigilant i manté la pressió i l’exigència del control del mortífer comerç d’armes. Des d’alandar estarem pendents de donar suport a les iniciatives que amb aquesta finalitat posin en marxa les organitzacions que hi seguiran treballant.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *