La bicicleta, que durant anys ençà va significar el mitjà de transport més utilitzat per tot tipus de persones -des dels més menuts als més grans-, fou descartat a la ciutat amb l’arribada del cotxe. Les ciutats van començar a créixer i la mobilitat esdevingué un problema: trànsit, soroll, embussos, contaminació. Però l’antic era pedalar i el modern, anar en cotxe. Així que la bici es va convertir en un vehicle minoritari, propi dels que no tenien recursos econòmics, d’aquells que estaven especialment sensibilitzats amb el medi ambient o dels que tenien una determinada manera de veure la política.
No obstant això, aquesta visió ha patit una transformació radical en els últims anys i de forma similar en llocs diferents del món. 2013 va ser un any clau: a Espanya es van vendre més bicicletes que cotxes i Detroit, el bressol de l’automòbil als EUA, es va declarar en fallida. Què ha passat?
La bicicleta s’imposa com a la solució de mobilitat que necessiten les nostres ciutats. Davant d’altres mitjans de transport, les externalitats positives de l’ús de la bici afecten tant a títol individual com col•lectiu. És l’eina de canvi per a una societat millor.
Persona sana i societat sana
La persona que incorpori la bici com a mitjà de transport habitual començarà a beneficiar-se molt aviat d’una millora en la salut física –en quant a musculatura, reg sanguini i articulacions, es redueix el risc d’infart, s’enforteix la zona lumbar i es preveu l’aparició d’hèrnies discals. Però també en la salut mental, que és molt important: el cervell s’oxigena més i permet pensar amb més facilitat. Fa uns mesos va ser notícia un estudi que demostrava que els nens que anaven a l’escola amb bicicleta treien millors notes que els altres. I també està comprovat que aquells que munten en bicicleta regularment pateixen menys malalties psicològiques i depressions gràcies a les endorfines, també anomenades hormones de la felicitat. Muntar amb bicicleta és un dels millors antidepressius naturals que existeixen.
Quan parlem de societat sana, ens referim a una societat que respira aire net, alliberada de la contaminació tan habitual en les grans ciutats. I això que abans semblava ser una preocupació exclusiva del col·lectiu defensor del medi ambient, ara s’ha convertit en un problema real, que afecta les 450.000 persones que moren a l’any a Europa de forma prematura per contaminació, i que també és «perseguit» per la Unió Europea, capaç de multar econòmicament els nostres ajuntaments.
Un estalvi per a la teva butxaca i per a l’erari
Des del prisma econòmic, la bicicleta sempre ha estat el millor mitjà de transport, després de caminar. Tant la seva inversió inicial com el seu manteniment són infinitament menors als de la resta de mitjans privats i no requereix ni de combustible ni d’assegurança. Per això, pot ser el millor pont per a una persona amb escassos recursos i un lloc de treball a mitja distància, i alhora, el mitjà de transport escollit per qui prefereix estalviar-se les despeses esmentades i destinar-les a altres inversions: viatjar, formació o la beneficència.
A nivell col·lectiu, promoure la bicicleta -facilitant l’accés a través de la bicicleta pública o la seva seguretat a través de carrils bici i campanyes d’educació viària- suposa un estalvi en la despesa pública per a malalties cardiorespiratòries com a conseqüència de la mala qualitat de l’aire, o cardiovasculars – pel tabaquisme, l’abús d’alcohol, el sedentarisme o les dietes desequilibrades-. Més medicina preventiva i menys reactiva. O dit d’una altra manera, fomentar hàbits de vida saludable és molt menys costós que recuperar la salut quan ja s’ha perdut. Temps enrere vaig trobar el cartell que acompanya aquest article que afirma: «El sistema econòmic no promou les bicis, perquè les bicis poden canviar el sistema econòmic».
No és un tema de classes socials ni de preferències polítiques
La bici no entén de classes socials, sinó que accepta tothom per igual. No arriba abans el que més diners té sinó el que es troba en millor forma. En aquest sentit, podríem dir que és el mitjà de transport més democràtic.
Tampoc entén de preferències polítiques, no és d’esquerres ni de dretes, encara que alguns es vulguin fer abanderats d’ella, utilitzant-la com a arma política. Però no obstant això, la bici és política, perquè amb el foment de la bicicleta com a mitjà de transport, fem de les nostres ciutats millors llocs per viure: més silenciosos i molt més segurs.
Què podem fer la ciutadania?
Molts canvis es presenten impossibles pel rebuig al canvi que de vegades nosaltres mateixos tenim. Volem una societat sense guerres, però la nostra família ha patit friccions per motius d’herències, enveges, etc. Ens agradaria que no hi hagués fam al món però veiem una persona demanant al carrer amb fam i no li comprem un entrepà. Plantegem desitjos sobre què podrien fer altres persones, però nosaltres mateixos no ho fem. I en realitat, perquè canviï una ciutat, l’únic que cal és que canviï la ciutadania. Primer un mateix i, més tard, amb l’exemple, el poder de la influència i una mica de paciència, serà possible transformar l’entorn.
Perquè qualsevol ciutat es comenci a moure amb bicicleta només cal que tu vagis en bici. I que animis a altres a que també ho descobreixin. Perquè les costes es poden evitar triant un altre trajecte o amb una bici elèctrica. Perquè el clima no és tan gèlid ni humit a l’hivern com al nord d’Europa, on fins i tot nevant i a temperatures en negatiu la majoria de la gent va en bici a la feina. Perquè el trànsit no és tan agressiu com sembla, ja que la majoria dels que condueixen un cotxe respecten el que va en bici, sempre i quan aquest es faci veure -portant sempre llums i assenyalant els moviments.
Aprofita que s’amplia el sistema de bici pública a Barcelona i que arriba el bon temps per beneficiar-te de tot el que t’aporta aquest mitjà de transport. Això de la bici està comprovat: el que ho prova, repeteix. Prova-ho i després ens ho expliques. El teu exemple segur que ajuda els altres. Moltes gràcies per anar en bici per la teva ciutat!
@yayel
- Gasto militar y belicismo en España - 23 de mayo de 2023
- Mujeres adultas vulneradas en la iglesia - 18 de mayo de 2023
- «La JEC potenció en mí la escucha, la cercanía a las personas y el respeto a sus procesos» - 12 de mayo de 2023