Tractat sobre comerç d’armes: recta final!

  • por

pag20_nortesur_recuadro_web-2.jpgCada minut mor una persona en el món a causa de la violència armada. La falta de control en el comerç d’armes convencionals fa possible que proliferin amb massa facilitat i que contribueixin a que milions de persones perdin la vida, resultin ferides, violades o reprimides amb violència.

La forma més comuna de violència armada es dóna fora de contextos bèl•lics, ja sigui violència exercida contra civils per les forces armades governamentals o per grups armats o bé homicidis comesos per individus i bandes delictives. Es calcula que cada any es cometen 300.000 homicidis amb armes de foc al marge dels conflictes.
Segons Amnistia Internacional, el mercat armamentístic mundial mou cada any 640 milions d’armes i 12.000 milions de bales, encara que la falta de transparència i l’absència d’una regulació internacional fan difícil conèixer les xifres exactes, perquè es tracta d’un comerç que està fora de control. Això no només el comerç que té lloc en el mercat negre o la compravenda entre grups de crim organitzat; les transferències d’armes entre països tampoc estan subjectes a cap control.

Els membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (Xina, França, Regne Unit, Estats Units i Rússia) són els cinc principals exportadors d’armes del món. Altres països europeus, com ara Itàlia, Àustria o Espanya també són grans exportadors d’armes.

Controlar el comerç d’armes

L’absència de mecanismes per a controlar el comerç d’armes va ser la base de la campanya Armes Baix Control, que va iniciar el seu camí en 2003 i que al llarg dels anys ha comptat amb un gran suport social. En 2006 va aconseguir reunir un milió de rostres (un milió de persones van recolzar la campanya amb la seva imatge), que van ser entregades en un gran mural en la seu de l’ONU. Aquell any, 153 països van votar en l’Assemblea General de l’ONU a favor de negociar un tractat per a regular el comerç internacional d’armes. En 2009 l’Assemblea General de Nacions Unides establia els terminis per a la negociació del Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes, que incloïen diverses reunions preparatòries en 2010 i en 2011.

El camí no ha estat fàcil, les organitzacions integrants de la campanya en tot el món han seguit de prop les negociacions, han assistit a les reunions preparatòries, s’han reunit amb les delegacions de diferents països i han pressionat els governs per a aconseguir un tractat eficaç que serveixi per salvar vides. Enguany s’ha arribat a l’etapa final de les negociacions, que tindran lloc en la seu de l’ONU del 2 al 27 de juliol.

Un tractat que salvi vides

Perquè el tractat sigui ferm i serveixi per a protegir els drets humans ha d’exigir que tots els Estats realitzin avaluacions rigoroses i cas per cas de totes les propostes de transferències internacionals d’armes i que l’autorització es denegui quan existeixi un risc substancial que s’utilitzin per a violar els drets humans. Com aconseguir-ho?

El tractat ha de comprendre totes les armes, municions, armament i materials connexos. Ha d’incloure una regulació sòlida dels sistemes de concessió de llicències. Per exemple, mecanismes per a garantir l’avaluació de riscos, la utilització de garanties de l’ús final quan sigui necessari, controls sobre la intermediació i sancions penals nacionals per a activitats no autoritzades.

El tractat ha d’exigir a tots els Estats que mantinguin un registre exhaustiu de totes les transferències internacionals que les autoritats estatals hagin autoritzat i que hagin estat despatxades per duanes. Ha d’incloure, igualment, mesures de transparència, entre elles que els Estats facin públics informes anuals que incloguin tots els tipus d’armes convencionals i formes de transferència internacional i informes sobre l’aplicació a escala nacional de les obligacions contretes en virtut del tractat.

Cent dies d’acció global

pag20_nortesur_web-7.jpg

És fonamental que quan les delegacions de tots els països se seguin a la taula en el mes de juliol sàpiguen que la ciutadania de tot el món els està demanant un tractat eficaç. Per això, a partir del passat 23 de març es va posar en marxa la iniciativa “100 dies d’acció global”. Cent dies en què les ONG s’estan mobilitzant per fer pressió a favor que en el tractat s’incloguin regles que garanteixin la protecció dels drets humans.

Sota el lema “Para la bala! Exigeix la fi del comerç irresponsable d’armes”, Amnistia Internacional Espanya inclou en el seu web una petició dirigida a les ambaixades dels Estats Units, França i Regne Unit. Es pot signar en:
www.es.amnesty.org/actua/acciones/tratado-comercio-armas-2012

Violència a Amèrica Llatina

A Amèrica Llatina la percepció d’inseguretat ciutadana és una de les més altes del món. Assassinats, robatoris, assalts i violència en el carrer generen alarma i estressen la població. A Mèxic, la mobilització de la societat ha aconseguit recentment que s’aprovi una llei de protecció per a persones defensores de drets humans i periodistes, a causa de la violència de què són objecte.

El Tractat sobre Comerç d’Armes podrà jugar un paper fonamental per posar límit a aquesta violència. Per això, en la regió llatinoamericana la campanya ha tingut una gran acollida i s’han multiplicat les iniciatives per a sensibilitzar la societat. Amnistia Internacional Perú s’ha marcat un repte: aconseguir un milió de signatures en suport al tractat. Per a això ha posat en marxa una web informativa en què es pot firmar la petició:

www.amnistia.Org.pe/armes

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.