Creuen i s’impliquen des de l’anonimat

  • por

pag4_temadeportada_web-8.jpgL’Església (jeràrquica) en general i l’espanyola en particular han vessat rius de tinta per reiterar en mil documents que fan falta creients que es comprometin amb la seva fe i visibles a la vida pública. I haver-n’hi, n’hi ha. El problema resideix, d’acord amb les reflexions episcopals, en que no s’escolta la seva veu. En conseqüència, la virtut es trobaria en que la veu del poble de Déu se senti i que se n’identifiqui la seva procedència.

Davant d’aquesta tesi, que exigeix posicionament, defensa de la identitat i visibilitat social, molts cristians i cristianes prefereixen posar en pràctica els consells de Jesús: “En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta” (Mateu 6,3) i posar les seves energies més en construir el Regne sense fer aldarull que en capficar-se en que les seves creences sobresurtin. A aquest grup que segueix el natzarè podríem denominar-lo creients anònims. Els seus valors i hàbits no tenen res a veure amb el “relat robot” que els mitjans de comunicació acostumen a utilitzar per descriure els “catòlics sociològics”.

L’últim estudi del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), de principis del 2013 i en el què es pregunta sobre aquest assumpte, xifra el nombre de creients en la fe catòlica en un 73’1%, dels que només un 13’6% assegura que acudeix als oficis religiosos gairebé tots els diumenges i festius. La xifra contrasta amb les dades que el 2007 donava el propi CIS i que afirmaven que un 87% de la població es declarava catòlica a Espanya.

Aquests creients nominals, els quals els estudis demoscòpics situen sota el paraigua de l’Església, no deixen de ser en la seva majoria el reflex d’una societat en la que triomfen les etiquetes. Una altra cosa seria comprovar fins quin punt aquesta vinculació formal a una creença que defensa la justícia -i, per tant, l’atenció preferencial a les persones més pobres i desvalgudes- condiciona les seves decisions vitals, els hàbits de consum, els comportaments a casa o a la feina i, fins i tot, el compromís social i polític.

Parlem de persones compromeses en accions voluntàries a les què dediquen una part important del seu temps i no només el que els sobra. De la mateixa manera que ho fan a la militància en col·lectius socials, sindicals i/o polítics i que, sobretot, es coneixen per estar presents en el dia a dia de la seva família. Així, els podem veure atenent als despatxos de Caritas parroquials, essent monitores i monitors en grups d’oci i temps lliure o participant activament en les marees que s’han aixecat per a denunciar les retallades generalitzades dels drets socials que pateix aquest país des de fa més d’un any. En alguns casos amb identitat pròpia, com ara succeeix amb el col·lectiu “Professor@s cristians per l’escola pública” que s’ha unit a la marea verda des de la seva fe per defensar la necessitat d’una educació universal, gratuïta i plural. També a l’hora d’enfrontar-se amb una reforma educativa retrògrada, com ara la que imposa la Llei Wert, que acaba amb l’assignatura d’educació per la ciutadania i no qüestiona el privilegi del que gaudeix la religió en un país suposadament laic.

Gent compromesa

Encara que no tinguem dades estadístiques sobre el percentatge de creients implicats en organitzacions solidàries, sí que en coneixem moltes i molts d’ells que no perden l’oportunitat d’estar a peu d’obra en diverses causes. Aquesta afirmació la corroboren els qui vam entrevistar en aquest mateix reportatge, a la pàgina 5. També s’aprecia en els testimonis que recull en el seu número de maig la revista germana 21 (abans Reinado Social) que publica un magnífic reportatge titulat Cristian@s indignad@s: la lucha de la Iglesia rebelde. En el text que firma la periodista Silvia Melero s’escolta la veu del teòleg José Antonio Pagola: “Jesús seria avui un indignat que demana la revolució de les consciències” i s’hi entrevisten creients, aquesta vegada amb noms i congnoms, que participen en accions de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) per a detenir desnonaments; o que intervenen activament en les assemblees de barri del 15-M; o que treballen a diari en el poblat de El Gallinero (Cañada Real, Madrid) amb centenars de nens i nenes pobres de solemnitat als què aquest país i les seves institucions els neguen els drets més bàsics. Quelcom que dóna molta esperança sobre la manera d’actuar d’aquest col·lectiu de creients és la seva capacitat per a integrar que el compromís no entén de barreres. Per això, aquestes persones no necessàriament s’impliquen en ONG confessionals, sinó que col·laboren amb les causes que valen la pena, encara que no estiguin protagonitzades per un col·lectiu d’Església.

Molts i moltes d’elles no obliden el compromís a la vida laboral. Allà també hi ha molt per canviar i pel que lluitar. No és estrany identificar gent de parròquia en comitès d’empresa, sindicats o participant activament d’aturades i vagues que exigeixen justícia en unes relacionals laborals desnaturalitzades per l’avarícia de qui tot ho té i vol més i més. I què dir de la vida familiar. Com a pares o mares, les i els creients anònims solen implicar-se en AMPAS, clubs esportius o grups de scouts. Es veu que el virus de treballar pel Regne en comunitat i no en solitari invita a fer coses traient el major partit a l’energia col·lectiva. Encara que també és cert que la seva fe de vegades la viuen en silenci.

D’altra banda, són gent de mentalitat molt més oberta del que el tòpic retrata els i les creients: accepten majoritàriament el matrimoni homosexual, així com el dret intrínsec que assisteix a tot ésser humà per decidir amb llibertat sobre el seu cos i en el món dels afectes.
D’entre tots ells i elles n’hem destacat uns quants exemples, que podrien ser qualssevol altres, que podries ser tu o podria ser jo. Cristians i cristianes “corrents” però que són en el dia a dia la sal, el gra de mostassa, la llavor de l’Evangeli en el nostre món. A ells i a elles, a tu i a mi, va el premi alandar 2013.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.