Els val la pena

S’embarquen en un somni per al qual porten estalviant molt de temps. Inicien un viatge que saben que serà, en molts casos, sense retorn. Moriran pel camí o no. Si arriben a aquest destí somiat, els serà molt difícil tornar a la seva pàtria. Passen gana, dolor i por pel camí. I, tot i això, els val la pena.

Àfrica és un continent de riqueses naturals, terres, minerals, agricultura, turisme… I encara hi ha tertulians de la televisió pública, com ara José Manuel González Huesa, director de Servimedia, que s’atreveixen a dir que «arriben buscant un món més civilitzat». A hores d’ara!

Els val la pena perquè els seus països d’origen han estat saquejats i se’ls han arrabassat les matèries primeres. Perquè no troben feina ni alternatives de futur. Perquè no poden alimentar els seus fills i filles, perquè veuen els seus germans morir de fam. Perquè pensen que aquí es viu millor i no són només somnis fruit de veure sèries de televisió. Perquè si els seus països estan empobrits és perquè els nostres s’han enriquit a costa seva.

I, mentrestant, els polítics europeus es passen la pilota de les responsabilitats i proposen construir murs més alts, barreres de vigilància, dispositius marítims, tanques i centres d’internament. Però gairebé ningú no parla de la minsa ajuda al desenvolupament, dels saquejos perpetrats per les grans multinacionals o de l’acaparament de terres.

La cosa caurà pel seu propi pes i arribarà el dia en què haguem de despertar. Perquè som habitants d’una mateixa Terra. «Parts, medes i elamites; mesopotamis, jueus i capadocis; habitants del Pont, d’Àsia, de Frígia, de Pamfília i d’Egipte, vinguts de Líbia, forasters romans, cretencs i àrabs»: tots i totes formem part d’aquesta que és la veritable «sagrada família», la família humana.

Mil persones es van enfonsar a la Mediterrània. Amb les seves mil vides i les seves mil històries. Mil germans i germanes nostres a qui els valia la pena pujar a aquest vaixell. Mil éssers humans als quals, si continuessin amb vida, els seguiria mereixent la pena intentar-ho mentre no canviïn les coses.

Autoría

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *