La segona lectura de fa alguns diumenges podria servir molt bé com a editorial d’alandar, sense afegir res més. La carta de Jaume que es va llegir a esglésies i parròquies setmanes enrere diu: “I vosaltres, els rics, ploreu i gemegueu per les desgràcies que us cauran damunt! Les vostres riqueses són podrides, s’han arnat els vostres vestits. El vostre or i la vostra plata s’han rovellat i el seu rovell farà de testimoni contra vosaltres i us menjarà la carn com un foc. És això el que heu acumulat per a la fi dels temps! El jornal que escatimàveu als qui us segaven els camps clama al cel i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’Univers.” Aquí queda dit.
Els casos dels sous milionaris i indemnitzacions també milionàries de directius d’empreses a les quals es produeixen ERO surten cada cop més a la llum. L’estil de vida dels qui més tenen gairebé no ha canviat amb la crisi, mentre que la capacitat de consum de les classes mitges s’esfondra- la diferència de salaris entre qui menys cobra i la de major sou a moltes empreses és escandalosa. Veiem a la televisió carros plens de menjar “robat” per activistes. I, encara que porti gairebé un any al poder, el govern de Mariano Rajoy no sembla estar donant moltes solucions.
La situació és vergonyosa i, com bé diu a les pàgines interiors el nostre columnista Carlos Ballesteros: “això de la crisi ens està fent baixar el llistó fins a límits insospitats”. El missatge és idèntic al que exhortava Jaume als rics a la mateixa carta llegida fa alguns diumenges: “Heu condemnat, heu assassinat a l’inocent i ja no us ofereix resistència”… la por s’està apoderant de la societat, com ens recorda el filòsof Josep Ramoneda, entrevistat en aquest número.
Per això, les pàgines d’alandar es converteixen en un clam per dir que fins aquí hem arribat. Els crits dels segadors de l’epístola són ara les proclamacions i accions d’una ciutadania exhausta, farta d’injustícia i desigualtat. Sortim al carrer, promovem la desobediència civil organitzada –a la que dediquem el tema de portada de la revista en aquesta ocasió- i, sobretot donem suport a totes les accions que des de particulars i col·lectius s’estan duent a terme per a salvar aquesta situació.
Un cop més, reclamem el que sembla ja el nostre leit motiv per mantenir l’esperança, per sortir del pessimisme i cercar alternatives. Ja que ni el govern ni les grans empreses semblen disposades a fer res per les persones, que siguem les persones les qui fem algua cosa per la societat. Ja està clamant, que es preparin.
- Francisco, el primer milagro de Bergoglio - 10 de marzo de 2023
- Naufragio evitable en Calabria; decenas de muertes derivadas de la política migratoria de la UE - 27 de febrero de 2023
- Control y represión, único lenguaje del gobierno de Nicaragua - 21 de febrero de 2023