Per ser lliures

  • por

Dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Un dia que no hauria de ser necessari però que, desgraciadament, encara ho és. Perquè les dones segueixen essent marginades i excloses. Ho diuen les estadístiques, les fredes estadístiques: no reben el mateix salari pel mateix treball, no reben el mateix tracte en la violència de gènere –moren més elles-, ni tan sols reben el mateix tracte en el llenguatge. La situació varia d’uns països a uns altres, però fins i tot en els més desenvolupats trobem dones que venen el seu cos de múltiples maneres i, el que és pitjor, a homes que el compren.

No és quelcom nou dir que a alandar ens posicionem obertament defensors de la igualtat de les dones. Els articles d’aquest número de març (i de molts altres números de la revista) denuncien aquesta desigualtat, tant manifesta com latent. En altres nacions i en la nostra. En altres religions i en la nostra estimada Església. Encara que Pau ho deia ben clar a la seva carta als Gàlates: “Per ser lliures ens alliberà el Senyor” (5,1). Al projecte cristià, al projecte de Jesús, li pertany com a part irrenunciable de la seva essència donar suport i promoure la llibertat i la dignitat de les persones. De totes les persones i de tota la persona. Ens hem d’alliberar de tots els lligams: a la ment, a les mans, al llenguatge, al comportament, a les tradicions, a les lleis… Per a què tots els fills i filles de Déu puguem viure amb llibertat, amb igualtat, amb justícia, amb la nostra dignitat plenament reconeguda.

El dolent és que, a l’Església a la que pertanyem per tradició i història, la dona no està reconeguda al mateix nivell que l’home. Els arguments teològics són ideològics, perquè no serveixen més que per defensar una situació de poder adquirida. El govern de l’Església, a pràcticament tots els nivells, està dominat pels homes. No sabem si seria millor si en ell hi hagués tantes dones com homes. Potser sí o potser no. Però, certament, seria millor un reflex del Regne que Jesús volia.

Seguirem treballant per aquesta igualtat, pel reconeixement dels drets de les dones. Aquí i allà. A la nostra cultura i a la resta de cultures. A la nostra Església i a les altres esglésies i religions. Sense pausa, però també sense perdre l’esperança. El somni del Regne no va ser fàcil per Jesús. Lluitar per ell en defensa de les dones significa lluitar contra segles de tradició, contra una mentalitat de pedrea, arrelada fins el més profund de les persones i de les cultures. No s’ha de cedir en la insistència fins que dones i homes caminem junts, iguals en drets i responsabilitats.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.