Catalunya Religió: fer visible l’Església conciliar

El portal web Catalunya Religió (catalunyareligio.cat) ha esdevingut una referència obligada per qui vol conèixer i informar sobre l’Església catalana. El seu major èxit és haver-ho aconseguit unint l’esforç de diverses ordes religioses i fundacions de l’àmbit catòlic però des d’un projecte ideat i dirigit per persones laiques. Josep Maria Carbonell, el seu principal promotor i avui copresident del Consell Editorial, ens explica l’origen i l’objectiu del portal.

Com va sorgir Catalunya Religió?

Va néixer el 2009 com a projecte d’un grup de laics catalans, amb sensibilitats i trajectòries eclesials diferents, però que compartien l’objectiu d’intentar aconseguir visibilitat, a l’espai públic i en el món de les xarxes, d’allò que definim en el seu moment com a Església conciliar. Una Església que creiem que és majoritària, hereva directa del Vaticà II, que manté els valors d’aquest concili i que, tot i ser majoritària, pràcticament havia desaparegut en l’esfera mediàtica entre una Església integrista -de cristiandat, molt agressiva en els mitjans- i una Església radical, en l’altre extrem, que assumia com a tasca el respondre a l’anterior. Pensem que aquesta Església majoritària, però silenciada, havia de tenir veu pública i vam decidir crear un portal a internet. Un portal que devia ser un portal d’unitat. Per això comencem a reunir-nos amb nombroses ordres religioses i fundacions fins a poder posar en marxa el projecte més d’un any després.

Té alguna mena de patrocini de la Tarraconense?

No, Catalunya Religió no és un portal oficial. Jo vaig informar al cardenal el dia abans que naixés, però no és un portal oficial encara que sí és un portal d’Església. Fins i tot, com a anècdota, puc dir que vàrem ser els primers en informar que el papa Benet XVI anava a visitar la Sagrada Família -perquè se’ns van dir des de Roma- i el cardenal no va pair del tot bé que ho diguéssim abans del seu anunci oficial. De manera que no som un portal de cap bisbat però sí d’Església.

Insistiu molt en què representeu als sectors majoritaris de l’Església catalana.

Sens dubte, perquè crec que representem la majoria silenciosa de l’Església, la dels cristians que creen comunitats a les parròquies, els que porten els moviments laïcals, els que treballen a Càritas i en tants projectes d’acció social. I els que, en definitiva, són el testimoni continu d’una Església al servei de l’evangelització.

El web té tres parts, que es visualitzen en tres columnes. A l’esquerra, el que podem anomenar revista de revistes, és a dir, informació recollida d’altres mitjans. A la dreta, l’opinió en els blocs. I, enmig, la informació elaborada pròpiament per Catalunya Religió. Com recolliu la informació i amb quant personal compteu?

La informació eclesial que nosaltres donem l’elaboren els nostres redactors i la nostra xarxa de col·laboradors. Hi ha dotze persones que col·laboren amb el portal. Ara el nostre repte és tenir un delegat a cada diòcesi, que encara no el tenim. Treballen per peces i així se’ls paga. Menys als «opinadors”. Aquests ho fan voluntàriament com un servit a CR, però als altres creiem que cal retribuir-los. A més, els ordes religiosos, els moviments apostòlics, les fundacions, les diòcesis… ens proporcionen informació. Traduïm, a més, els documents papals al català i tenim un apartat important amb recursos per a l’escola.

Resulta complicat gestionar la diversitat eclesial en una pàgina com aquesta? Com es manté el consens dins del pluralisme?

Ho fem des de tres premisses que constitueixen la nostra línia editorial des de la fundació. I que són: comunió eclesial, llibertat d’opinió i catalanitat. És a dir, la informació és informació- agradi o no agradi- i ha de ser sempre molt professional. Però l’opinió és molt lliure. Sempre des de la comunió. I, finalment, hi ha un compromís de catalanitat, que vol dir que optem per la inculturació de l’Església a Catalunya. També incorporem informació de les comunitats protestants, jueves i musulmanes, encara que ens definim com un portal catòlic en diàleg.

Qui vol saber alguna cosa de l’Església catalana, ha de visitar la vostra web?

Crec que sí, avui som el referent d’informació de l’Església a Catalunya. Tenim 1.500 visitants únics diaris, és a dir, persones que visiten de forma sistemàtica i permanent el portal i fins a 30.000 visites de pàgines. Això, en una població de set milions, és, pràcticament, arribar a tots els quadres eclesials a Catalunya. Un altre aspecte és que els mitjans generalistes, quan han d’informar d’alguna cosa vinculat a l’Església, ens prenen a nosaltres com a referents i això és molt important.

Com ho financeu?

El finançament es divideix en tres terços: un és la publicitat, un altre l’aporten les fundacions i ordres que creuen en el projecte i volen veure llum i resposta a la seva feina. I tenim un terç d’aportacions institucionals.

El portal està promogut per una associació de laics.

Sí, el va crear i el tutela el Círculo de Estudios Conciliares, una associació de laics. Encara que en el Consell Editorial estan representades dotze ordes religiosos i nombroses fundacions.

Sorprèn que hagueu aconseguit unir tantes voluntats quan, sovint, a l’Església cada persona prefereix anar pel seu costat.

Així és, encara que reconec que ha estat un esforç esgotador. Però va respondre a la necessitat que sentíem de cercar i donar llum a una Església que és la majoritària -moltes vegades silenciada en els mitjans- i que és fonamental per mantenir viu l’esperit eclesial a casa nostra. Els bisbes, majoritàriament, ens han vist com uns aliats, perquè s’han trobat amb què som un portal en comunió, on no trobaran posicions contràries a la doctrina de l’Església, encara que sí flexibilitat i la llibertat d’anar a fons amb la informació i l’opinió.