“La Llavor”, una granet de sorra al servei dels i les pobres

Davant dels dramàtics efectes d’una crisi com ara l’actual, diverses congregacions religioses de Catalunya s’han unit per rescatar la població més vulnerable. De pas, troben un nou ús, potser més evangèlic, a un antic col•legi que estava deshabitat.

Les salesianes comptaven amb un col•legi desocupat, envoltat d’un jardí i un bosc. Volien donar-li un nou ús, davant la impossibilitat de procedir a la seva venda immediata en un moment en què el negoci immobiliari se n’ha anat en orris. No els semblava suficient esperar millors temps per a fer negoci sense més, volien posar el seu granet de sorra per atendre als col•lectius més vulnerables.

Van contactar amb la Fundació Benallar, que aplega la tasca social de les congregacions de religioses catalanes i que gestionava 25 pisos per a famílies i joves sense ingressos. També es va interessar pel projecte la Fundació Ared, creada en 1994 en el Centre Penitenciari de Wad Ras (Barcelona), gràcies a l’interès i il•lusió de cinc dones privades de llibertat, una voluntària i una monitora de confecció, al patronat de la qual participen les Filles de la Caritat.

La Fundació de les Filles de María Auxiliadora de les salesianes conserva la titularitat de la propietat i es fa càrrec de les despeses estructurals de manteniment, almenys mentre no hi hagi altres fonts d’ingressos que els puguin cobrir. El projecte La Llavor va nàixer al juny del 2009, “quan els primers efectes de la crisi es feien notar, sobretot en aquells que tenien més dificultats: immigrants, persones sense llar, dones i homes amb antecedents penals…”, relata l’Ana Royo. Per a l’Elena Alfaro, de la Fundació ARED, La Llavor és, sobretot, “una gran comunitat de comunitats, on els últims dels últims poden trobar descans i esperança, on es nota qui són els preferits de Déu, on el dolor de l’altre fa petit el propi de manera que tots puguem donar i compartir vida”. Un treball real en xarxa, on cada fundació s’enriqueix amb la diversitat de tarannàs i convergeix ràpidament en l’opció per les persones més vulnerables del nostre món intercultural.

A La Llavor s’acull gratuïtament persones amb necessitats d’allotjament temporal, sobretot degut a la frustració del seu projecte migratori, a canvi de col•laborar en el manteniment i l’atenció de l’edifici (en 2011 van ser 21 persones). També atenen els grups que sol•liciten les instal•lacions els caps de setmana (80 grups en 2011, entre comunitats religioses, grups de joves, voluntariat corporatiu d’empreses, però també celebració de casaments i festes familiars que es nodreixen d’una petita part de l’hort que envolta l’edifici).

Aprofitant la proximitat de l’Hospital Vall d’Hebron, es presta allotjament i manutenció a familiars dels i les pacients, a un preu sempre per sota del mercat (unes 250 persones durant els tres últims anys), derivats pels treballadors i treballadores socials del centre sanitari i també als que només demanen dutxa, menjar i un rentat de roba. La “majordoma”, Mari Carmen Rodríguez, que treballa als matins en Ared, va decidir tancar casa seva i anar-se’n a viure allà per coordinar totes les activitats.

Com que tenen una presència temporal, però molt intensa, l’experiència de les famílies de les persones malaltes li dóna a La Llavor un caràcter molt especial. Expliquen que “ells mateixos es converteixen en una família, de pocs dies, però es preocupen els uns per als altres, i dins dels seus propis dolors, viuen les alegries de les millores dels altres”. Arriben al vespre, per descansar després de les esgotadores jornades d’hospital i troben altres persones que saben pel que estan passant. Actualment, onze persones acollides i deu voluntaris s’encarreguen de tenir tot llest per a aquests hostes tan especials.

Altres quaranta persones voluntàries s’encarreguen de les tasques formatives. S’han posat en marxa diversos cursos d’inserció laboral de curta durada (pintura de cases, ajudant de cuina i cambrers, neteja, fusteria i bricolatge, petites reparacions, atenció de persones amb necessitats especials, atenció domiciliària i manteniment de jardins). A més de la capacitació professional s’imparteixen tècniques de recerca d’ocupació i mòduls de ciutadania i convivència. Al llarg dels tres anys de funcionament han passat ja per aquestes activitats 368 persones (157 en 2011).

També es desenvolupen tallers d’artesania per permetre l’alumnat buscar-se una sortida laboral i generar uns ingressos econòmics, a través de la venda dels productes, amb els quals anar guanyant autonomia personal. Durant tots tres últims cursos hi han participat quasi 60 persones (31 l’any passat). Els que més s’hi beneficien arriben majoritàriament dels dispositius propis amb què compten Benallar i Ared, encara que també s’hi admeten persones derivades d’altres accions d’inclusió social, preferentment amb més dificultats d’accés al mercat laboral normalitzat.

L’artesania elaborada en els tallers es posa a la venda directament, amb la qual cosa s’aconsegueixen alguns diners per als que treballen en això. “No és gaire, no passa dels 250 euros el mes que millor va, que, sumats a les beques que els facilitem, els permeten tenir una certa independència econòmica”, explica aquesta antiga mestra centrada ara en l’acció social. L’estada en aquest itinerari prelaboral està limitada a dos anys, al final dels quals han de buscar-se la vida pel seu compte.

“Teníem clar que havíem d’atendre els que pitjor ho tenen i sabíem que, arran de la crisi, moltes entitats s’havien llançat a promoure el seu propis cursos. Per això vam decidir centrar-nos en els immigrants sense documentació, persones sense sostre, en tercer grau…, que acostumen a quedar fora d’aquests cursos”, explica l’Ana Royo. La majoria dels participants dels cursos d’inserció, malauradament, no troben una feina. “És quasi missió impossible amb els temps que corren”, diu la religiosa teresiana. Però un 15% sí ho aconsegueix.

El seu finançament depèn en gran mesura d’entitats privades que en aquests temps retiren el seu suport. Gràcies a l’elaboració de banderes per a la visita de Benet XVI amb motiu de la consagració de la Sagrada Família en 2010 es van poder quadrar els comptes. Però el 2011, tot i la precarietat i provisionalitat amb què funciona el projecte, el seu compte de resultats ha resultat deficitari, encara que tenim la certesa que els fruits humans collits en aquests quasi tres anys d’existència són altament positius.

“Caldrà veure com mantenim el projecte i com ens anem adaptant a les circumstàncies, sense renunciar a estar amb els més perjudicats per la crisi”, diu l’Ana Royo, per a qui es tracta de “no aturar-se”, de “buscar respostes amb els pocs recursos que tenim”. Al cap i a la fi, en aquests temps d’incertesa no queda una altra que intentar solucions, millor a través del treball compartit en xarxa i comptant amb les persones més desfavorides. La Llavor comença a arrelar i a donar els fruits que avisen que el Regne de Déu continua fent-se present en petits gestos com aquest.

Malgrat la transitorietat de la iniciativa, s’ha obert un camí de col•laboració al servei de les persones més pobres, els millors fruits del qual estan per arribar. De moment, el “trajín” diari, l’anar i venir d’unes persones i altres, les convergències i complicitats que van sorgint anuncien que un altre món no tan sols és possible, sinó que està començant a néixer i hi ha les persones que ja ho noten.

Per a més informació:
www.benallar.org
www.fundacioared.org
www.salesianas.net