“Les polítiques neoliberals han estat qualificades com a antipersona”

  • por

pag14_movimientos_web-32.jpgGimeno Ullastres és, com poques persones a Espanya, història viva del Tercer Sector i, com gairebé cap, de l’economia solidària. Membre de la junta fundadora d’Economistes Sense Fronteres, va ser també el seu primer president. Ha estat sempre al seu patronat. Va ser el primer director de la Revista Española del Tercer Sector, on forma part del consell de redacció. Dirigeix el Programa de postgrau de la UNED sobre Gestió d’Entitats sense ànim de lucre i pertany a vàries organitzacions.

ESF no és només una ONG de desenvolupament. A més de la cooperació i educació per al desenvolupament, expliqui’ns quines altres coses fan.

Treballem l’economia social i solidària en recerca de formes alternatives de fer economia des del desenvolupament local d’un territori, basades en la solidaritat i l’ocupació. Per això tenim el viver de microempreses, la formació per a emprenedors, la xarxa Derecho a tener derechos i la participació en el Mercat Social de Madrid. A l’àrea de responsabilitat social corporativa realitzem estudis d’investigació, formem i assessorem altres organitzacions, participem en xarxes i plataformes per a la promoció de la banca ètica, donem suport al desenvolupament de les microfinances i altres iniciatives per a reduir l’exclusió financera… Pel que fa a la sensibilització, comuna a totes les àrees, som conscients que necessitem conscienciar les persones per a generar els canvis necessaris a les estructures econòmiques i socials que permetin que siguin justes i solidàries.

A la pràctica, quins són els passos del programa del Viver de Microempreses?

L’objectiu mai no ha estat fomentar l’autoocupació o crear microempreses en sí, sinó que les persones que decideixin emprendre com a via d’inserció social ho facin amb coneixement de causa, minimitzant els riscos i consolidant una via d’integració social.

Quins èxits destacaria del mateix?

Part de l’èxit d’aquesta iniciativa està a l’intent d’apropar a la pràctica i des de “l’aprendre fent” els valors de l’economia social i solidària a sectors on de vegades no arribava. Cal destacar l’eina de l’emprenedoria amb valors com un element de transformació social que construeix una altra economia des de baix.

Quin és l’objectiu del seu programa de formació?

Donar suport i enfortir un sistema d’autoocupació sostenible per als emprenedors que redundi en una millora seva i de les seves famílies i la societat. Promulgant unes relacions de producció, distribució, consum i finançament justes des d’allò local basades en igualtat, participació democràtica, intel·ligència col·lectiva, reciprocitat, cooperació i ecologia.

Què s’ha de fer per accedir-hi?

El programa està dirigit fonamentalment a població migrada o desocupada. En cas de no complir amb el perfil tenim un sistema de derivacions a entitats públiques que les atendran.

La xarxa Derecho a tener Derechos sembla tenir molt de sentit però… ha tingut molta repercussió?

Les campanyes principals han estat reclamar el tancament de CIES (centres d’internament d’estrangers) i exigir la sanitat pública universal (principalment, revocar el Reial decret 16/2012 fonamentat en l’exclusió sanitària). L’impacte és difícil de mesurar però opinem que és important estar denunciant això.

Del Mercat Social n’hem parlat alguna vegada a alandar. Sembla una iniciativa tan real com sostenible i en augment. Per què creu que està funcionant?

El seu èxit recau en què són iniciatives d’emprenedoria que no competeixen i que posen la persona al centre respectant els seus drets i fomentant la seva autorrealització personal. Avança amb molta il•lusió i s’està articulant en paral•lel, treballant conjuntament en molts territoris, per la qual cosa té un futur prometedor.

Vostès aposten per “polítiques econòmiques coherents amb el desenvolupament, que responguin a noves maneres d’entendre l’economia però també la vida”. En què consisteix això?

Doncs s’ha de posar la persona al centre, incorporant a la concepció de l’economia la cura de descendents i ascendents, la sostenibilitat de l’entorn, les relacions socials, altres aproximacions relacionades amb el bon viure, la substitució d’índexs que mesuren el creixement econòmic com a reflex del benestar per altres que tinguin en compte les dimensions que afecten realment la vida…

Són compatibles aquestes polítiques amb l’economia neoliberal de mercat que regeix el món?

Les polítiques neoliberals han estat qualificades, des dels moviments socials però també des de l’àmbit acadèmic, com a “antipersona”. L’economia per la que apostem, la que posa la persona al centre, no es pot donar en una economia neoliberal com ara l’actual. Apostem per una economia col·laboradora i solidària -que és l’antítesi de l’individualisme- i l’accent en el benefici privat insolidari. Hem de sembrar, donar exemples i promoure projectes que demostrin que una altra economia no només és possible sinó que està en marxa.

Com es poden posar en pràctica? Des de la revolució social? Mitjançant les urnes? Amb el lideratge del Tercer Sector?

Des d’ESF creiem que l’eradicació de la pobresa i la consecució d’un desenvolupament humà sostenible passen per exigir canvis en l’actual model econòmic. Totes les nostres actuacions pretenen “promoure la universalitat dels drets humans, especialment dels drets econòmics, socials i culturals” i “contribuir al compliment dels ODM en el termini establert per la Comunitat Internacional”. Els canvis han de ser impulsats des de molts fronts, des de la movilització social, el tercer sector, les universitats i centres d’estudis… i els partits polítics hauran de ser qui els implementin.

Estan vostès en altres xarxes? Quina d’elles podria o hauria de ser clau en els pròxims anys?

El treball en xarxa és fonamental, com a lobby en alguns aspectes, però també per a aprofitar sinergies. Però és difícil el treball conjunt entre petites i grans. Per destacar-ne algunes en les que estem nosaltres, estem a la campanya contra el TTIP (http://noalttip.blogspot.com.es/), preocupats pel Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (també conegut com a Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic o TAFTA) i el Tractat Unió Europea amb Canadà (Comprehensive Economic and Trade Agreement – CETA). També estem a la plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD) (http://auditoriaciudadana.net/). I a la Plataforma 2015 i Més: onze ONGD progressistes unides per a promoure la participació ciutadana i la movilització social per a demandar polítiques coherents amb el desenvolupament per a tots els pobles.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *