Música davant de lleis asfixiants i retallades injustificables

Primer fou a València. Després, a Madrid. Varen passar el torn a Castelló i, finalment, el darrer 22 de març es va fer la presentació a Barcelona. Van venir d’arreu amb un objectiu comú: compartir la música d’un disc que ha posat notes a la indignació a través d’aquesta comunitat nostra: l’Església. Santa María de los Indignados és el nom del projecte que ha permès aglutinar totes aquelles veus que tenen un missatge reivindicatiu i evangèlic comú. Per què no ajuntar-les totes i fer un CD que immortalitzi aquesta energia transformadora? I el resultat ha estat una petita joia, gestada generosament als estudis Assisi Producciones, de la mà d’en Joan Peris i d’en Fran Ros i amb la col·laboració de músics entranyables. Pretenia ser un disc. Però les vint cançons que han sorgit no hi cabien en un sol compacte i se’n varen fer dos CD. Amb la seva caràtula, les seves il·lustracions i els seus textos. Per la porta gran, vaja. I, per cert, el preu dels discos és lliure, de manera que cadascú pot valorar l’esforç de totes les persones implicades de manera desinteressada.

I tornem al concert. La jornada fou intensa i extensa. Acollits pel col·legi Maristes la Immaculada, Kairoi va decorar l’escenari per a l’ocasió. Tendes de campanya i cartells reivindicatius. Atrezzo 15- M més un element colpidor: Maria. La verge va presidir el concert en un lateral de l’escenari. Sense ésser-ne protagonista, en va ser un element perseverant (un focus la va mantenir il·luminada) i esperançador.

Mica en mica ultimàrem els detalls. Proves de so, breus assajos d’última hora, llums, projeccions. Tot quedava llest a mesura que anaven arribant els veritables protagonistes: la gent de la GOAC (Germandat Obrera d’Acció Catòlica). Ells gestionen el projecte al qual van ser destinats els beneficis del disc, el Fons de Solidaritat Internacional. La missió del Fons és donar a conèixer la situació en què es troben els treballadors i treballadores dels països del Sud i procurar recursos econòmics per a la seva formació i promoció.

El públic assistent va anar agafant lloc fins que, a mode de tret de sortida, vàrem prémer el play al video promocional amb un remix de l’himne «La persona es lo primero». Delia i Marino, els speakers de la nit i alma màters de Santa María de los Indignados, varen presentar cada grup que va participar en l’acte. Vam tenir entre nosaltres la família Buendía Gómez, en Manolo Copé, en Juanjo i en Juan Carlos, en Fran Ros i la seva família, na Emilia Arija, na Sterxu i Kairoi. Hi van haver cançons, poemes i missatges combatius. La gent que va venir també va interactuar amb la proposta, plasmant missatges altermundistes en els cartells que engalanaven l’escenari. Potser hagués estat genial comptar entre els que estàvem allà amb una mica més de públic, ja que el pastís que es va repartir era molt nutritiu i la festa compartida va donar molt de sí. Afortunadament, la bona notícia de Santa María de los Indignados segueix el seu curs en altres presentacions al llarg de la geografia del país; així, més gent seguirà degustant i sobretot, compartint. Finalment, tots els músics van acabar desenfadadament sobre de l’escenari, cantant l’himne que resumeix l’esperit d’SMI: «La persona és el primer». La jornada va acabar amb un sopar de luxe a la biblioteca de l’escola, banyat amb una mica de cava.

Així doncs, un cop més, el projecte de Santa María de los Indignados ha procurat que, davant de tanta llei asfixiant i tanta retallada injustificable, hi hagi una veu que es posicioni rotundament a favor de l’ésser humà. Cal que l’oligarquia surti al carrer i una pancarta li esgarrapi el cor o que escolti la ràdio i un hit dels 40 principals els recordi que «si la persona no és el primer, el món va a l’inrevés; si la persona no és el primer, alguna cosa haurem de fer».