«Tenim la tasca de desemmascarar el model agroalimentari que prostitueix l’acte sagrat de produir aliments”

  • por

pag14_movimientos_web-20.jpgJerónimo Aguado, Jeromo, és una de les ànimes, la més coneguda segurament, d’Amayuelas de Abajo, un municipi ecològic, amb una manera d’organització i de fer que demostra que una altra agricultura i una altra ramaderia són possibles. Que encara estem a temps d’apostar-hi, que és apostar pel bon viure. Amb Jeromo ha parlat alandar per donar, així, veu i espai al món rural, al que potser també es tenia una mica abandonat des d’aquestes pàgines.

Quina és la situació actual del camp a Espanya?

Des d’una perspectiva purament economicista i macroeconòmica crec que la situació ha de ser molt bona. I dic “crec” perquè desconec realment quins són els seus resultats, excepte aquells difosos pels mass media, on ens fan creure que tot va molt bé, inclosa la situació del camp. Però des de l’òptica camperola, que és la que m’interessa, la situació del camp a Espanya és caòtica. Estem en situació de risc i liquidació total, amb poques possibilitats de retorn a una societat camperola, on els homes i les dones rurals puguin exercir el dret a ser camperols i camperoles, cuidadors de la terra que ens ha de proporcionar aliments per a la gent.

Quins són els majors reptes que enfrontem?

Impedir la desaparició absoluta de la figura de l’agricultor i agricultora, després d’haver gairebé conclòs el procés d’imposar un model agroalimentari que ha suplit a les persones a canvi de tecnologies que permeten una agricultura exclusiva de l’agronegoci i de l’especulació financera, mitjançant el control de la cadena alimentària, allunyant-se molt de l’alimentació com a dret i bé comú per a la sobrevivència humana.

Davant de tot això, poden fer-se les coses millor i organitzar-se de manera que hi hagi un bon produir, un bon consumir i un bon viure. Com? Quin és el secret d’Amayuelas? És extensible a altres espais?

Quan parlem de la destrucció d’allò camperol ens estem referint a l’anihilació de múltiples cultures rurals i agroecològiques dissenyades i posades en pràctica per les persones del camp en la diversitat de territoris agrícoles del món, on sempre es van fer les coses de diferent forma permetent que el seu treball assegurés el bon viure de milions de persones. Des del meu punt de vista, és en aquestes comunitats camperoles (les que encara representen prop del 50% de la població mundial) on estan les claus per abordar una societat veritablement sustentable en termes alimentaris, energètics i ecològics. D’aquí la urgent necessitat de tornar la mirada al camp, als camperols i camperoles, guies fonamentals per abordar el retrobament de l’ésser humà amb la terra.

Ramaderia i agricultura enfront d’ecologia. S’ha fet molta propaganda per enfrontar-los, però sembla que el desitjable és que vagin de la mà. Què pots comentar al respecte?

És inviable fer agricultura ecològica sense ramaderia, són dues activitats necessàriament complementàries, és el que permet tancar els cicles vitals per a una producció sustentable, on el principi agronòmic és la cura de la terra per a què aquesta alimenti les plantes que ens han d’oferir bons aliments. La ramaderia ecològica et permet multiplicar les possibilitats d’elaboració de compost, el millor aliment que podem proporcionar als nostres sòls.

Sembla que en els últims temps, a causa de la crisi, ha tornat a “posar-se de moda”, per dir-ho d’alguna manera, tornar al camp, a pobles (semi)abandonats. Sona molt bé però, potser, no deixa de ser quelcom naïf si no hi ha bona informació ni preparació suficient. Què es pot dir als qui s’hi animin?

Doncs que tornar al camp no és un camí de roses; que, encara que és una necessitat imperiosa per frenar l’èxode rural i permetre recuperar l’equilibri demogràfic a la majoria dels territoris rurals de l’estat Espanyol, són moltes les dificultats que han de superar els companys i companyes que emprenen aquesta aventura. L’accés a la terra, a la vivenda, als serveis públics i universals (escola, sanitat, transport, etc.) resulta cada cop més difícil en el medi rural, com a fruit dels processos de privatització als què estem sotmesos per part del capital i de l’agronegoci. Es necessiten polítiques públiques que permetin donar suport a aquests processos, el que permetria convertir el drama que viu en aquests moments el medi rural en una gran oportunitat per a molta gent, repercutint positivament en el conjunt dels ciutadans i ciutadanes caminant cap a una societat més camperola.

Respecte a mercats i relacions internacionals, justícia, drets, supervivència, etc., tant dels agricultors del Sud com dels del Nord, hi ha alguna fórmula?

Tenim per davant la ingent tasca de desemmascarar i destruir el model agroalimentari a escala global, un model que prostitueix l’acte sagrat de produir aliments convertint-los en meres mercaderies i que intenta enfrontar els camperols del nord i del sud mitjançant les polítiques comercials i alimentàries afavorides en el marc de la OMC, sempre en benefici de les corporacions agroalimentàries. La nostra causa comuna és la defensa dels pobles camperols davant del model neoliberal que intenta fer-nos desaparèixer del mapa i la construcció de la sobirania alimentària com a dret legítim de tots els pobles. Els camperols i camperoles del món són els companys de viatge amb els què cada dia des de la Via Camperola globalitzem les lluites i les esperances.

Amayuelas de Abajo

Amayuelas de Abajo (Palència) se sumà el 1971 a la llista dels pobles que patiren abandonament degut, entre altres motius, al foment d’una agricultura industrialitzada i especialitzada en monocultius, la incorporació a la Unió Europea, l’aplicació de la PAC, el desmantellament dels serveis públics, l’èxode dels camperols i camperoles sense terra, a més a més del de petits agricultors. Però en els noranta, un grup de persones vinculades al moviment camperol i cultural de la Comarca de Tierra de Campos inicià allà vida i activitat econòmica, social i productiva de manera respectuosa i ecològica. S’afiançà la seva aposta amb puntals com ara l’agricultura/ramaderia ecològica, la construcció de vivendes bioclimàtiques i la Universitat Rural Paulo Freire. http://amayuelas.es/

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *