Truaneries

  • por

eurovegas_web_1.jpgEl passat setembre, després de mesos de competició a veure qui dóna més -o es ven per menys-, Las Vegas Sands Corporation va anunciar que havia escollit Madrid per donar llum a Eurovegas. Un dia abans, es va anunciar la construcció d’un altre wonderland a Barcelona (a Tarragona, es diu Barcelona World per deixar clar que, com aprèn Alícia al país de les meravelles, qui té el poder mana en les paraules). Tots dos són complexos d’oci i joc que, sempre segons qui els promouen, suposaran inversions multimilionàries que generaran milers de llocs de treball.

Resumim les dades. Eurovegas ocuparà unes 1.000 hectàrees, de les quals 300 albergarien dotze hotels amb 36.000 llits, sis megacasinos, 18.000 màquines escurabutxaques, tres camps de golf, etc. Va començar prometent 250.000 llocs de treball -paraula màgica-, però a primers de novembre el president madrileny ja parlava de 72.000. En tot cas, divines paraules que van convertir els fetges de qui governen en aigua de llimona. I això que la inversió promesa es reduïa en la mesura que el projecte es feia més possible (del «Seran 27.000 milions» al «Bé, si això, jo poso 2.500 i els teus bancs -rescatats- que posin 4.500 i ja anem veient».

El promotor és Sheldon Adelson, propietari d’un imperi d’arquitectures notablement horteres (passin i vegin a la seva web: http://sands.com), el nom (Sands) remet a la seva naturalesa sorrenca i estèril. Paul Samuelson, premi Nobel d’Economia, afirma que la indústria del joc «consisteix simplement en la transferència estèril de diners o béns entre individus, sense crear nous diners o nous béns».

Davant la falta d’acord amb el multinacional magnat «sorrenc» (algunes de les exigències per aposentar al Prat eren enderrocar el flamant estadi del RCD Espanyol i canviar de lloc l’aeroport), les autoritats catalanes van tornar els seus ulls a un altre potentat, aquest local i del totxo, per l’erecció de Barcelona World. Això sí, més modest. «Només» necessitarà unes 800 hectàrees per construir tres espais de castissos noms: Bcn Dream (sis casinos i diversos hotels amb 12.000 habitacions), Smart Cities (Brasil, Índia, Xina, Rússia i Orient Mitjà de butxaca) i Beach Club, que convertirà en platja d’accés exclusiu una que actualment, com ara exigeixen les lleis, és lliure. Se sumaran així uns sis milions de turistes als quatre que cada any visiten la molt massificada i maltractada Costa Daurada. En els voltants de Port Aventura, aquesta obra del geni humà està promoguda per una empresa de nom enganyós, Veremonte -d’orenga? -, propietat d’Enrique Bañuelos, empresari valencià enriquit per la bombolla immobiliària i beneficis afins. La inversió prevista és de 4.500 milions d’euros i es crearan, diuen els promotors, 30.000 llocs de treball.

Ambdós recorden molt a dos projectes que, finalment, no es van dur a terme: el casino Gran Scala al desert dels Monegres i El Regne de Don Quixot a Ciudad Real. I a tants parcs temàtics com s’han anat construint (Terra Mítica, Parc Warner, etc.), tots ells lluny de ser rendibles i d’atreure els turistes que prometien. Molts, a més, construïts amb la participació d’aquestes caixes d’estalvis ara rescatades amb els nostres impostos i les retallades i requerint inversions públiques gens profitoses per al conjunt de la societat.

Benvingut, Mr Adelson

Ens els han venut com a solucions miraculoses a la crisi. Per això posen catifa vermella als «benefactors» i poc els falta per involucrar-nos en una rebuda semblant a «Benvingut, Mr Marshall». La gallina dels ous d’or, però, no sembla molt ponedora. O potser té ja els ous compromesos i per això la decisió de Las Vegas Sands ha estat tan celebrada pels governs implicats, així com per la patronal.

En http://lordciruss.wordpress.com/2012/09/07/eurovegas-metrovacesa-y-los-grandes-bancos/ hi ha interessants dades sobre la propietat dels terrenys on previsiblement s’aixecarà Eurovegas.

Per al poble de carrer, no tot sembla tan clar. Les decisions es prenen en un fosc procés, després de negociacions sempre a porta tancada. A finals de novembre, el conseller delegat de Veremonte declarà a El País que, diversos mesos abans que es fes pública l’existència del projecte, la Generalitat va crear un equip de treball «secret» sobre Bcn World. Altres aspectes dubtosos són d’on provindran els diners, quines lleis caldria modificar, quines inversions públiques requeriria, etc.

El poc que sabem és per algunes notícies que s’han anat filtrant, potser com a sondeig per veure fins on es podria arribar. La inefable ex presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, repetia que «canviarà tot el que calgui canviar»: lleis ambientals, fiscals, laborals i sanitàries, a més de construir les infraestructures que el ciclop requereixi. I el seu successor, Ignacio González, s’ha mostrat disposat a fer el mateix i a crear «un marc legal» en la mesura de l’empresari. El senyor Adelson ha anunciat que al gener tindran «més informació sobre quines lleis són les que es van a aprovar al nostre favor».

eurovegas_web_2.jpgSembla que tenen assegurat el permís per fumar en els seus casinos i exempcions d’impostos municipals, com ara l’IAE o l’IBI. Potser els governants han pensat que, si l’Església es beneficia d’exempcions així, és clar concedir un tracte similar a aquests altres temples tan de la seva devoció.

Segons un molt recomanable informe de «Eurovegas NO», es desenvoluparà «tot dins d’un ‘paradís fiscal’ on no es complirien fins a 30 lleis estatals i autonòmiques». A més de l’atropellament als drets laborals. Els treballadors i treballadores de molts dels centres del magnat ni tan sols es poden sindicar.

Tots dos muntatges reflecteixen el projecte econòmic dels que ens governen per sortir de la crisi i el país que volen construir, passant de l’explosió del totxo al del casino (prèvia tornada al primer).

Una part significativa de la societat no ha parat de mobilitzar-se des dels primers anuncis. Plataformes com ara Eurovegas NO (http://eurovegasno.blogspot.com.es) o Aturem Eurovegas (http://aturemeurovegas.org) informen a la ciutadania. Grups ecologistes, associacions veïnals, sindicats, ONG, associacions religioses i moltes persones a títol individual fan diferents iniciatives, com ara la setmana contra Eurovegas o la carta que els veïns de Villaviciosa de Odón han enviat al seu bisbe i la Conferència Episcopal oposant-se a uns projectes que són l’estafa d’uns truans, un negoci aberrant, vergonyós i immoral i un atac frontal a la dignitat humana, als drets i llibertats, al medi ambient i als béns comuns.

Últimas entradas de Colaboración (ver todo)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *