Voluntaris per un altre món: amb els últims d'entre els últims - Movimientos Sociales

Alhora que es multipliquen les necessitats i augmenta la precarietat, les administracions -i també les ONG més dependents dels fons públics- claudiquen davant les injustícies socials. «Voluntaris per un altre món» és una associació creada per l’antic defensor del Poble Andalús, el sacerdot José Chamizo, que aspira a atendre «els últims d’entre els últims i a omplir els buits deixats pels poders públics i el mateix moviment associatiu».

Les persones que es troben en processos de marginació crònics i amb més dificultats de sortir a la superfície estan sent desplaçades, en les prioritats dels minvants serveis socials, pels «nous pobres» generats pels ajustos, les retallades i la particular manera d’entendre l’austeritat dels nostres representants polítics. Són aquests col·lectius més marginats els que José Chamizo, durant el seu mandat com a ombudsman andalús, més li preocupaven, fins al punt d’esdevenir una autoritat institucional realment molesta per als successius governs i els partits polítics andalusos -que van arribar a posar-se d’ acord al maig de 2013 per desallotjar del seu lloc després de 17 anys en el càrrec.

Potser intenta ara desprendre’s de «la impotència de qui veu tots els problemes però no té els recursos per posar-hi remei» i donar un cop de mà precisament «on molt pocs arriben». Amb «Voluntaris per un altre món», Chamizo aspira a «omplir alguns dels buits deixats per part del moviment associatiu a causa de la seva relació amb l’administració», de la qual diu que ara mateix no és de fiar, «paga malament i mai exigeix i imposa, però en qualsevol moment et deixa a l’estacada». La seva idea és que l’associació es valgui per si mateixa -gràcies a les donacions de particulars- i que limiti el seu radi d’acció a la comunitat andalusa. De moment, compta amb gairebé 170 socis i sòcies que aporten entre cinc i deu euros al mes, encara que l’objectiu és arribar com a mínim a 200. Tampoc vol professionalitzar l’ajuda, per evitar conflictes i garantir una atenció sense més interès que el purament humanitari. En l’actualitat són 25 les persones voluntàries, «moltes dones llicenciades en atur que no volen quedar-se a casa, joves acabats de llicenciar, mestresses de casa, autònoms, creients i no creients… gent de bona voluntat», descriu Chamizo.

Els seus camps preferents d’atenció són els que ell anomena «indigents a la presó»: persones privades de llibertat que no tenen el mínim per deixar passar el temps amb dignitat i es veuen obligats a treballar per a altres, a traficar amb les trucades a les quals tenen dret, amb el tabac que aconsegueixen o amb qualsevol altra prestació penitenciària i que de vegades es fiquen en embolics per haver de complir les ordres d’altres, però també interns que han aconseguit el tercer grau però no tenen prou per moure’s fora de la presó. També els menors ex tutelats, que en arribar la majoria d’edat surten dels centres de l’administració sense moltes eines ni habilitats per valer-se per si mateixos i són presa fàcil de les drogodependències i fins i tot d’ocupacions poc recomanables.

Una altra línia d’actuació és un servei d’assistència jurídica per a gent amb problemes però sense mitjans de buscar-se una bona defensa, més enllà del torn d’ofici que, de vegades, es realitza de forma molt poc professional. Encara que al principi s’esperava una major demanda per assumptes relacionats amb les drogues, la veritat és que arriben moltes consultes relacionades amb els divorcis. Aquest fet l’ha portat a plantejar un altre àmbit: el dels menors de famílies en principi normalitzades i estructurades però que viuen en situacions objectives d’abandonament, passen molt temps sols i no compten com haurien amb la presència i proximitat dels seus pares. Aquí, explica, Chamizo, l’administració no arriba perquè no els identifica tan sols com un col·lectiu objectiu necessitat de la cobertura dels serveis socials.

Reconeix que els és més fàcil posar en marxa aquests projectes «per la popularitat entre la gent», encara que també adverteix que «les topades amb l’administració em poden perjudicar» . Tot i això, sembla un home lliure, decidit a fer el que creu que ha de fer, a denunciar la vulneració cada vegada més impune dels drets humans i a fomentar el «voluntariat pur i dur», per treure del lloc que ocupen els últims de entre els últims.