Quina ironia! Aquest país de rancis imperis transoceànics, de monarques que es trenquen els ossos caçant elefants en Botsuana i d’un passat molt recent en el qual Zapatero treia pit per una Espanya a la que havia ficat entre els vint més rics del món ja té un 23’4% de la seva població per sota dels índexs de pobresa (d’acord amb un estudi recent realitzat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa). De l’admiració popular pels reis del “pelotazo” (Julián Muñoz, els “gürtelins” del PP o, més lluny en el temps, un engominat Mario Conde), a la dura realitat de la crisi econòmica que ens col•loca en la llista a la qual sí que pertanyem: ocupem el número 11 entre els 27 països més empobrits d’Europa.
Això sense oblidar-se dels 273.000 essers humans que habiten infrahabitatges, els 30.000 sense llar o els 58.241 expedients de desnonaments que van gestionar els jutjats al 2011. El carrer s’ha convertit així en la llar no triada per a milers de essers humans que aquest món consumista prefereix considerar com a invisibles. En aquest número d’alandar recuperem les sàvies paraules que el sociòleg Pedro Cabrera va escriure, en aquests mateixes pàgines, el 2008, en un article en el qual reivindicava situar les i els pobres en el centre de la nostra atenció i de la nostra acció. De la mateixa manera que Jesús de Natzaret afirmava “qui és petit com aquest, aquest és el més gran”, els que li seguim hauríem de sentir la crida a prendre partit pels que no tenen res. I si de pobres parlem, on millor s’aprecia és entre aquests milers de persones que habiten el carrer.
Les històries d’aquestes persones s’han convertit en el centre de l’interès de Rafa Sánchez, un músic i cantant inquiet a qui se li va acudir muntar un taller amb persones sense llar anomenat la Fàbrica de Cançons. D’aquesta experiència, que va durar un any i mig i que va comptar amb l’assessorament professional de la gent de la Fundació RAIS, van sortir desenes de cançons que narren amb les seves pròpies paraules la ràbia que els produeix la mirada de menyspreu que els llança la majoria dels que es creuen en el seu camí. Rafa Sánchez, el qual ha estat, junt amb el projecte de RAIS, guardonat amb un dels Premis alandar 2012, explica, en una entrevista molt emotiva que reproduïm en aquest número, el procés que desembocarà a la propera tardor en la publicació d’un disc bellíssim al qual han posat les seves veus artistes com ara Pedro Guerra, Raimundo Amador o Sole Jiménez (exvocalista de Presuntos Implicados), entre d’altres.
