Comparteixo l’opinió que el celibat, en general, és un valor important, només faltaria!; fins i tot -i anant més lluny- estic d’acord que ho és en el cas, precisament, del sacerdot. Però sense perdre de vista que és important quan és acceptat voluntàriament i no imposat com a conditio sine qua non per exercir un ministeri com, en aquest cas, és el sacerdotal. No hem d’oblidar que els carismes són un do que Déu dóna a qui vol, mai els imposa. En canvi, el ministeri és una missió que també un rep, no se l’atribueix un a si mateix, per exercir dins d’una comunitat, tal com diu la Carta als Hebreus (5,4). És veritat que podríem parlar ara del poder de la comunitat a l’hora d’escollir els seus ministres, però seria aquest un tema que resultaria massa llarg.
Els jerarques de l’Església diuen, en general, que la solució del tema del celibat sacerdotal no és fàcil; estic d’acord amb això perquè, en cas contrari, vull pensar que ja s’haurien fet esforços per part de qui li competeix perquè estigués resolt d’una vegada per totes, fins i tot fa temps. Però crec que resulta encara més difícil quan els dirigents de l’Església pensen només en la possibilitat d’una única manera de la mateixa, com ara la jeràrquica, on el poble i l’assemblea juguen molt poc; que consti que dic «molt poc» essent generós, ja que penso que, si fóssim de debò honestos o realistes, caldria dir que en la majoria de casos no pinta gens o gairebé gens.
Deia no fa gaire un cardenal espanyol que mantenir el celibat comporta una cosa tan important com ara el fet de no compartir el cor amb una «dona» (podeu veure que intento puntualitzar el màxim possible per evitar entrar en temes que podrien ser una mica més espinosos) i poder estar més lliure per entregar-se plenament al servei de la comunitat. Em fa l’efecte -potser m’equivoco- que, quan deia això, estava pensant més en una comunitat regida per uns criteris més funcionals que de vivència; concretament i per ser més explícits, en criteris de sacramentalització, entre d’altres. Crec que en una comunitat adulta i madura han d’estar repartits tots els serveis i ministeris que hi poden arribar a ser necessaris. Una altra cosa és, és clar, la parròquia on el sacerdot és, a l’hora de la veritat, el «factòtum» que ordena i mana. No dic això en un sentit pejoratiu, sinó en el sentit real que té en la major part de parròquies i centres de culte, malgrat els consells i altres entitats que puguin arribar a existir.
Jo diria als que mantenen que el celibat atorga al sacerdot una llibertat més gran per lliurar-se al servei de la comunitat que aquesta llibertat, més que atorgar-la el celibat, se l’atorga l’estat de «solteria» en què s’obliga a viure a tot sacerdot de l’Església de Roma. Més o menys estaria a l’una amb el que fan en l’actualitat algunes empreses multinacionals que prefereixen, a l’hora d’escollir els seus candidats, persones que estiguin lliures de càrregues familiars, digui espòs/a, o company/a o fills/es, per poder gaudir de més llibertat a l’hora de poder ser destinats a llocs diferents en qualsevol moment en què l’empresa pugui tenir-ne necessitat. Això sí, tot això a canvi de sous més que suculents. Amb això vull dir que, a la major part de sacerdots, la llibertat i la disponibilitat no els vindrien donades per part d’una opció, sinó de l’estat personal en què es troben, com ara la solteria.
És una pena, d’altra banda, no valorar la gran riquesa que suposaria per al sacerdot tot el que la dona, l’esposa o la companya en aquest cas, podria aportar per a la vida a nivell de sentiments i de valors propis i exclusius del sexe femení. «Home i dona els va crear…. I tots dos formaran una sola carn» (Gn 1-2). No es pot estar mirant sempre aquest tema des de la vessant de la negativitat, quan és molt més el positiu allò que està en joc. Pot existir a la vida quelcom més ric i més meravellós que compartir sentiments, especialment quan això succeeix amb la persona que hom estima i per qui se sent estimat?
- La justicia social pasa por una justicia fiscal - 29 de mayo de 2023
- Gasto militar y belicismo en España - 23 de mayo de 2023
- Mujeres adultas vulneradas en la iglesia - 18 de mayo de 2023
